La història de Sol i Serena comença camí d’Anglaterra. El grup, en el seu primer estadi embrionari, s’anomenà L’Escafeig. Poc a poc es va definint el seu projecte i l’any 2003, quan es veu amb claredat cap a on encarar el procés creatiu i el perquè i amb la sensació d’aire fresc a la cara, es decideix el nom definitiu de l’aventura: Sol i Serena.
Sol i Serena decideix treballar amb naturalitat en base a la nostra cultura, la dels Països Catalans. Com que la cultura és rica i la varietat d’instruments també, el projecte té camp per córrer i experimentar. El resultat és música d’arrel amb un aire fresc i actual, que prova d’allunyar-se de la simple recreació folklòrica per generar noves branques en el poc alimentat arbre de la tradició popular. El mateix any 2003 autoedita una maqueta, amb el títol “Disc de Butxaca”, amb la que es presenta al concurs Sona9, quedant-ne finalista.
Anys més tard, el conjunt decideix plantejar-se el repte d’enregistrar un primer disc. El part, amb en Toni Xuclà fent de llevadora, va prou bé, i el nen es diu “Grapat de Ruda” (autoeditat, 2007). Hi col·laboren diversos amics que Sol i Serena vol que participin de la festa: Eliseo Parra, Toni Xuclà, David Rosell, Jordi Molina, Pep Coca, Carles Belda i Gerard Termes, antic membre del grup, col·laboren en un o altre moment tocant o cantant en algun tema.
Aquest primer disc i el seu espectacle en directe són molt ben rebuts tant per part dels mitjans de comunicació com pel públic, i el grup porta les seves cançons a viles i festes d’arreu dels Països Catalans així com a diversos festivals, entre els que cal destacar els de la Fira Mediterrània (Manresa, Catalunya - 2007), Bergolo (Itàlia - 2008), Rodez (Occitània, França - 2008) i Aínsa (Aragó-2009).
El 2009 Sol i Serena es proposa -i aconsegueix- gravar un segon disc amb material nou i alguns temes que feia temps que bullien a l’olla i que el grup tenia ganes de compartir. “Un segon” és el nom del nou disc i del nou espectacle.
Sol i Serena decideix treballar amb naturalitat en base a la nostra cultura, la dels Països Catalans. Com que la cultura és rica i la varietat d’instruments també, el projecte té camp per córrer i experimentar. El resultat és música d’arrel amb un aire fresc i actual, que prova d’allunyar-se de la simple recreació folklòrica per generar noves branques en el poc alimentat arbre de la tradició popular. El mateix any 2003 autoedita una maqueta, amb el títol “Disc de Butxaca”, amb la que es presenta al concurs Sona9, quedant-ne finalista.
Anys més tard, el conjunt decideix plantejar-se el repte d’enregistrar un primer disc. El part, amb en Toni Xuclà fent de llevadora, va prou bé, i el nen es diu “Grapat de Ruda” (autoeditat, 2007). Hi col·laboren diversos amics que Sol i Serena vol que participin de la festa: Eliseo Parra, Toni Xuclà, David Rosell, Jordi Molina, Pep Coca, Carles Belda i Gerard Termes, antic membre del grup, col·laboren en un o altre moment tocant o cantant en algun tema.
Aquest primer disc i el seu espectacle en directe són molt ben rebuts tant per part dels mitjans de comunicació com pel públic, i el grup porta les seves cançons a viles i festes d’arreu dels Països Catalans així com a diversos festivals, entre els que cal destacar els de la Fira Mediterrània (Manresa, Catalunya - 2007), Bergolo (Itàlia - 2008), Rodez (Occitània, França - 2008) i Aínsa (Aragó-2009).
El 2009 Sol i Serena es proposa -i aconsegueix- gravar un segon disc amb material nou i alguns temes que feia temps que bullien a l’olla i que el grup tenia ganes de compartir. “Un segon” és el nom del nou disc i del nou espectacle.