Marta Rius
Diu que ja corria per dalt dels escenaris de ben petita, abans d’aprendre a enfilar-se pels arbres (en realitat no està comprovat que ja n’hagi après). Després de temptejar el teatre i el cinema fins i tot des de darrera la càmera decideix dedicar-se al món de la música, en el qual venia formant-se des de feia temps.
És la veu principal de Sol i Serena i també hi posa l’acordió diatònic i percussions (panderos i panderetes).
Guillem Ballaz
En Guillem va començar tocant el violí clàssic per acabar adaptant el que havia après a la música tradicional, però després va voler tocar gralla, i després la tarota, i després el flabiol, i després la viola de roda, i després el llaüt, i després la mandola, i la sèrie continua. Actualment cada cop que tanca la porta de casa cau algun instrument.
És, a Sol i Serena, el violí, la viola de roda, la mandola i algunes veus i percussions.
Lídia Domingo
Un dia Sol i Serena decideix que li cal un contrabaix i, quan l’aconsegueix, descobreix que dins hi va una noia que diu que ja el toca i tot, i resulta que és veritat. La Lídia ja fa temps que remena el contrabaix en aquesta i d’altres formacions i actualment combina tocar música amb ensenyar-la a tocar als més petits.
Amb el contrabaix s’ocupa dels registres més greus de Sol i Serena i també hi posa veus.
Jordi Comas “Peligru”
Des de petit ignora repetidament l’ordre de “no et posis coses a la boca” i ben aviat descobreix que hi ha objectes que si els mossegues per una banda xisclen per l’altra (cosa que també passa amb algunes persones, però això no ve al cas). El primer objecte mossegat seriosament és l’oboè, però ben aviat s’anima a ampliar el ventall.
A Sol i Serena hi toca l’oboè, la gralla, la tarota, el chalumeau, la tenora i la dolçaina. També li deixen fer alguna veu i algun apunt de percussió.
Francesc Tomàs “Panxito”
Mig català i mig mexicà i conegut pels amics com l’home “Loctite”, és un especialista en tocar cordòfons tradicionals i antics i també en tunejar-los. Es passa la vida tocant i oferint conferències arreu del món i aconsegueix combinar-ho amb tenir família nombrosa.
En aquest grup hi toca guitarres, mandola, guitarró, guitarrot, cavaquinho i el que calgui, sempre que quedi espai al seu inseparable penjador, a banda de posar-hi veus.
Jordi Barbet “Kami”
Comença tocant la guitarra però ben aviat descobreix que hi ha instruments que quan els colpeja no es trenquen, i a més no sembla que a ningú li preocupi. A partir d’aquí va incorporant instruments, sempre amb la condició que es puguin colpejar, sacsejar, deixar caure o tot a la vegada.
Posa percussions, i només percussions, a Sol i Serena. Concretament hi toca mitja bateria, cajón, darbuka, pandero i petites percussions.
